Taxonomia de Bloom Digital

El divendres passat a la classe de GITIC, el nostre professor Miquel Àngel Prats, ens va mostrar el document: Taxonomia de Bloom per la era Digital.

Aquest document ens donarà els recursos i les eines necessàries per crear les activitats amb suport tecnològic, és a dir, serà el nostre marc de referència com a futurs mestres.

Bloom va crear pels anys 50 va crear una estructura pel qual aprenem les persones. Va establir les etapes per com aprenem, els pasos necessaris per aprendre.

Hi han tres grans fases:

• Adquisició de coneixement
• Aprofundiment de coneixement
• Creació de coneixement

Actualment les escoles s'estan quedant en la fase d'adquisició de coneixement, i és molt interessant que els nostres alumnes crein coneixement.

Tot allò que és escoltar i llegir acostuma a ser molt passiu, però si fem que els ens s'involucrin, participin, etc., farem que el nen ho visqui i sigui molt més fàcil per ell aprendre-ho. 

M'ha semblat interessant ja que a partir de mostrar-nos aquest document ens ha fet fer una activitat de com prepararíem una classe de sisè dels planetes, incloent les diferents fases. Ha estat divertit, i a més té raó en que actualment a les escoles només donen moltíssims coneixements teòrics i no aprofundeixen en ells, és a dir, no aconsegueixen que l'alumne se'ls faci seus,  i per tant amb el pas del temps aquests coneixements estaran oblidats.

És una eina que n'estic segura que em serà molt útil més endavant per crear activitats com a futura mestra,

Gràcies Miquel Àngel!

L'estrès infantil

Dijous passat vam fer l'exposició del treball d'identitat i territori sobre l'estrès infantil. Vam fer un vídeo on es veia reflectit i una explicació sobre aquest tema. A continuació explicaré breument l'estrès infantil per què em sembla interessant ja que és una malaltia que no li donem la importància que requereix.

Els adults tendeixen a veure el món dels nens com feliç i despreocupat, i no és així, fins i tot, els nens més petits tenen preocupacions i senten estrès en alguna mesura. L'estrès és una funció de les demandes que tenim i de la nostra capacitat per satisfer-les.

L'estrès és defineix com: Tensió mental o corporal provocada per un factor físic o emocional, capaç de generar una malaltia.

Avui dia cada vegada hi ha més nens amb alts nivells d'estrès i desordres associats al sistema nerviós. Un de cada tres nens ho pateix, a més, actualment un nadó té 50 vegades més probabilitats de patir estrès que fa 15 anys, és a dir, aquest estrès també ve causat per la societat que vivim.

Les causes que poden provocar l'estrès infantil són moltes i variades:

• Divorci o separació dels pares
• Molta activitat extraescolar
• Alta exigència per part dels pares i l'escola
• Canvi d'hàbits com de domicili o de curs escolar
• Un nou germà a la família
• ...

És a dir, qualsevol situació que requereixi que el nen s'adapti a una nova situació i a més en un breu període de temps.

No sempre és fàcil reconèixer l'estrès en els nens, els símptomes que poden tenir són:

• Trastorns en l'actitud i en l comportament com la falta d'atenció i concentració
• Dificultat per gestionar els seus propis sentiments i emocions
• Apatia, rebel·lia o agressivitat
• Desequilibris anímics i psicològics
• Importants alteracions fisiològiques

Aquest estrès és pot evitar donant-li a l'infant un descans adequat i una nutrició correcta, oferint-li un temps de qualitat, no traspassant les preocupacions dels adults, reduint les activitats fora de l'escola, etc.

Espero que us agradi aquesta aportació del meu bloc. 

Fins aviat!

El Florido Pensil

L'altre dia ens vam reunir tots els Seminaris d'Educació Primària de tarda de la nostra facultat per veure la pel·lícula de El Florido Pensil, basada en el llibre d'Andrés Sopeña.

Aquesta pel·lícula representa la època franquista des del punt de vista dels nens. Narra la vida escolar d'aquella època.

Reflexa el rol del mestre molt autoritari, amb un gran distanciament amb els alumnes. L'aprenentatge és basa en preguntes concretes i literals del text, és un aprenentatge per memorització. També és veu reflectit la importància de la religió a aquella època, tant a la classe amb crucifixos i les lliçons de Deu, com amb la intervenció del cura i de l'església. 

La classe té un ambient de por, vist que el mestre té el poder i en moltes ocasions fins i tot els pega amb el regle. 

Aquí us deixo una imatge de l'aula per què us pugueu fer a la idea.

Font: Google

Penso que malgrat en alguns aspectes ha estat una mica aburrida i repetitiva la pel·lícula, crec que ha estat interessant poder veure com era la educació a una altra època, cosa que també ens serveix per adonar-nos de l'educació que tenim actualment ja que molts cops no la valorem.

Mestres en temps incerts

Font: Google

El passat dimecres dia 28 de novembre vam assistir a una conferència de Pilar Benejam a l'auditori de la nostra facultat.

Pilar Benejam és una dona menorquina que té els estudis de magisteri, pedagogia, geografia i història.
Actualment és una catedràtica jubilada, formava part del Departament de Didàctica de les Ciències Socials, de la Literatura i de la Llengua a la UAB.
És membre de l'Associació de Mestres de Rosa Sensat.

Conferència Jaume Cela!

Avui per donar fi a la SAE, ha vingut en Jaume Cela a fer una conferència sobre el mestre fel futur, a l'Auditori de la nostra facultat. 

Jaume Cela és escriptor, mestre, director a una escola i mestre de mestres. Actualment treballa a Bellaterra. Molts dels seus llibres han estat reconeguts amb premis. És l'autor de llibres com Va de mestres, Silenci al cor...

Per començar la conferencia ens ha explicat un mite antic de Baughman, per que entenem que els que ens fa falta per poder construir el nostre magisteri i l'escola és esforç, determinació, ganes...

Ens ha dit que educar és una aventura compartida ja que no esta res programat i malgrat et proposis fer alguna cosa a la classe, mai saps que pot passar o si és la manera adequada per que ho entenguin els alumnes. El fet de ser compartida és degut a que l'educació no només la fem nosaltres, sinó que també intervenen la família, l'entorn del nen, la societat... Penso que és una bona manera de veure el fet d'educar.

També ens ha deixat molt clar que amb l'acceleració del temps en la societat actual ens estem carregant l'infantessa, vist que els nens sempre tenen el temps ocupats per les necessitats dels adults, mentre que el nen el que necessita és espais de joc. Perdre el temps és importantíssim a aquesta edat.
Ens ha parlat dels elements, o més ben dit, dels verbs que han d'aparèixer a tota persona educativa, tant els mestres de primària, com els de la ESO, els de formació professional, etc. Aquests verbs són; acollir, mostrar, acompanyar, motivar, escoltar, ajudar a preguntar, donar autonomia, responsabilitzar, tenir en compte la autoestima del alumne, saber esperar i tenir sentit de l'humor. Des de el meu punt de vista són els aspectes claus que hauria de tenir un bon mestre, per tant estic completament d'acord amb el que ha dit en Jaume Cela.

Per finalitzar la conferència ens ha posat un fragment d'una pel·lícula perquè ens adonem que amb la nostra formació com a mestres arribarem molt lluny, malgrat ser una professió amb la que vas aprenent dia a dia.

Ha estat interessant la visita d'en Jaume a Blanquerna!

Ja s'acabat la SAE, s'ha fet molt curta :(

Acompanyant en un dia de pràctiques!

Avui, com ja vaig dir, he acompanyat a un alumne de 3r. curs de la facultat a l'escola Guillem de Balsareny, a la classe de 2n on ell està de pràctiques. L'escola està a Balsareny, un poble a prop de Manresa. És petita en quant al nombre d'alumnes ja que té una sola línia, però les seves instal·lacions estan molt bé, tenen moltíssim material a les aules i gaudeixen d'espai suficient per realitzar qualsevol activitat, tant dins com fora de l'edifici. 

No puc explicar amb paraules el que he sentit avui. Primer de tot dir que com a primer dia a una classe, intentant agafar una mica el paper de mestre, no podia haver estat millor. He de dir que tot ha estat més fàcil gràcies al Mariano (l'alumne de tercer), la Montse (la tutora de la classe) i sobretot als alumnes de l'escola. Una de les coses que més m'ha sorprès és la rapidesa amb la que els nens m'han agafat confiança, fent-me participar gairebé com una mestre més. Crec sincerament que aquesta professió no té preu, malgrat saber que no és gens fàcil. El que avui he sentit estant amb els alumnes de 2n és el que m'ha fet estar segura de que és allò el que vull fer durant tota la meva vida, i que val la pena estar estudiant quatre anys per acabar sent mestre.

Ha estat una experiència inoblidable!

Per últim us deixo una fotografia de l'aula on he estat avui, espero que us agradi!

Pensant en els altres

Ahir com va haver vaga general no vaig poder visitar cap museu però vaig tornar a veure el documental del programa 60 minuts del Canal 33, ''Pensant en els altres'', i m'ha semblat que seria interessant compartir-ho amb vosaltres.

Aquest reportatge va ser gravat durant un any a una escola de primaria japonesa, i segueix molt de aprop l'activitat del mestre, en Toshiro Kanamori. El que m'agradaria destacar d'aquest mestre és la importància que li dona als sentiments dels alumnes. Per treballar-los fa una a activitat que és la Carta a la llibreta, és a dir, fa que els nens escriguin sobre els seus sentiments per després compartir-los amb la resta de la classe. I a partir d'aquí els fa reflexionar també sobre les actituds que han tingut, les coses que li passen als companys; com la mort dels familiars, la discriminació... 

Em sembla una molt bona manera de treballar-los ja que molts cops no li donem la importància que requereix i poden ser un dels motius que més afecta al nen negativament a l'hora de seguir les classes. Aquesta activitat fa més un grup de la classe, ja que fa agafen una actitud de solidaritat i permet crear els lligams afectius entre ells més fàcilment. 

Penso que aquest mestre en molts aspectes pot ser un bon model a seguir i em pot ajudar com a futura mestre per saber com tractar alguns temes delicats amb els nens a l'escola.

Aqui us deixo el link del documental, mireu-lo segur que us agradara!

http://www.youtube.com/watch?v=so3Mr-OKG60&feature=related

Visita a l'escola Arc Iris!

Avui els estudiants de cada seminari ens hem repartit per visitar diferents escoles. A mi m'ha tocat anar a l'escola Arc Iris que està situada al districte d'Horta-Guinardó. Una professora del centre, que també ho és de la nostra facultat, ens ha explicat la història del centre, com funciona, els espais que té, les activitats que fan els alumnes, etc. Només començar m'ha cridat l'atenció el fet de que utilitzessin música per finalitzar les classes en comptes de el típic timbre que utilitzen a la majoria de les escoles. 

A la visita també han participat molt els alumnes ja que han sigut ells mateixos els que ens han explicat les activitats que feien. 

Una de les activitats que m'agradaria destacar d'aquesta escola és la Ràdio, mai ho havia escoltat de cap centre i m'ha semblat molt interessant. Els alumnes de 6è. preparen per cada dues setmanes un programa de ràdio (el qual escolten tots els alumnes en directe a l'escola i està penjat a la web perquè el puguin escoltar amb les seves famílies). Són ells mateixos els que s'encarreguen dels temes que tractaran (són els encarregats en anar a buscar als diferents cursos el que volen destacar, les activitats que han fet, és a dir, allò que volen compartir amb la resta de l'escola). També hi ha un d'ells que té el paper de director i els altres són els tècnics (s'encarreguen del só, de la música...) i els locutors. L'he volgut destacar aquí ja que m'ha donat la impressió que fent aquesta activitat es treballen moltes coses alhora, d'una manera diferent i molt agradable. Amb la ràdio l'escola aconsegueix una cooperació entre els alumnes de les diferents edats, una responsabilitat als alumnes de 6è. en els seus càrrecs, una millora al llenguatge, sobretot a la comunicació oral...

Arc Iris és una Escola Verda i penso que el fet de que els alumnes tinguin aquest contacte directe amb la natura (tenen al seu entorn arbres, arbustos, plantes, l'hort, tortugues, etc.) facilita que els nens des de petits entenguin perquè s'ha de cuidar el medi ambient.

La visita ha estat molt interessant. Arc Iris seria una bona escola per fer pràctiques l'any que ve.

Per finalitzar us deixo el link amb la web de l'escola perquè feu una ullada ja que hi han hagut molts temes que no he pogut tractar i aquí ho trobareu molt fàcilment:  http://www.bcn.cat/arciris

Taula rodona amb mestres novells

Avui a l'Auditori de Blanquerna, per inaugurar la SAE, hem presenciat una taula rodona amb quatre mestres, diplomats en Magisteri, que han acabat recentment els seus estudis a la nostra facultat. Ens han explicat les seves primeres experiències al món laboral, com a mestres a l'escola. 

Ha estat una activitat molt interessant ja que hem pogut conèixer l'experiència dels mestres en actiu, com han iniciat el seu camí professional. Tots quatre ens han aconsellat que sobretot aprofitem al màxim les pràctiques a l'escola, que treiem d'elles tot el suc possible perquè després ens sigui més fàcil enfrontar-nos als nens a les primeres experiències a les classes. Així que aquest dijous intentaré gaudir i aprendre a les pràctiques tot el que pugui!

Demà aniré a visitar l'escola Arc Iris, us explicaré com ha estat l'experiència!

L'elogi de la feblesa

L'elogi de la feblesa d'Alexandre Jollien és una obra autobiogràfica que hem llegit per seminari. 
Aquest llibre tracta de un jove amb paràlisi cerebral que narra la seva vida a travès d'un diàleg amb Sòcrates. Explica els seus records, des de els del centre on havia estat internat amb altres discapacitats fins a la universitat on es trobava ara estudiant filosofia.

L'Alexandre és un exemple de superació i pot ser un model a seguir per a totes les persones que pateixen alguna discapacitat ja que ell ens mostra com malgrat estar destinat a enrotllar cigarrets a una fàbrica, dia a dia va lluitar contra les seves dificultats per aconseguir el seu somni, estudiar a la universitat.

M'ha semblat un llibre molt interessant per això ho he volgut compartir amb vosaltres.

Us ho recomano!!!

Començem la SAE!!

Hola!!

Porto uns dies una mica atabalada amb els treballs de la universitat i no he pogut dedicar-li molt temps a aquest bloc, però aquesta setmana ho recompensaré.

Demà comença la SAE, la setmana d'activitats extraordinàries, on farem un conjunt d'activitats pràctiques fora de la Facultat, conferències i taules rodones, visites a centres... És una oportunitat per conèixer escoles, centres, entitats, organitzacions  i institucions...

Aquestes són les activitats que faré i que aniré comentant a aquest bloc que m'han semblat, que he aprés...

- Dilluns hi ha la taula rodona de mestres novells.

- Dimarts visitem un centre educatiu acompanyats d'un tutor.

- Dimecres visitem un espai educatiu d'una institució cultural o un museu.

- Dijous acompanyem un alumne de 3r. curs en pràctiques.

- Divendres escoltarem una conferència de Jaume Cela.

Estic segura que serà una experiència inoblidable!!

Conferència Francesco Tonnucci: Les TIC, l'escola, la familia i els infants.

El passat dijous 25 d'octubre vam anar a veure una conferència de Francesco Tonnuci a la Plaça dels Àngels.

Francesco Tonnucci és un pensador, psicopedagog i dibuixant Italià.

Aquest personatge va explicar el que ell pensava, sobre temes relacionats amb les TIC, l'escola, la família i l'infant, mitjançant una sèrie de preguntes que li feia en Miquel Àngel Prats, el nostre professor.

Va estar molt interessant aquesta conferència ja que aquest home té una manera particular de pensar i en molts aspectes la comparteixo.

M'agradaria destacar una part de la conferència on l'Italià va respondre a la pregunta: ''El aula, ¿cómo tendría que ser un aula en el s.XXI?''.                 La seva resposta va ser: ''Yo creo que las aulas deberían desaparecer, parecen jaulas. Aulas una igual a la otra i pasillos vacios. Los alumnos pasan demasiado tiempo sentados, pueden estarse hasta 5 horas y es innatural.

Los cambios de clase se basan en cambiar una mujer por un hombre en algunos casos y ya cambiar el chip de castellano a catalán, matemáticas...

Los niños no se enteran. Cambiar las aulas y utilizar los mismos espacios específicos para tener talleres y laboratorios. Así, si los alumnos cambian de aula cambian de entorno. Y pueden moverse. Espacio de lectura, laboratorios, clase de are, ninguno necesariamente con sillas y mesas. Estos lugares pueden recordar a nuestras casas, ya que no todos los sitios son iguales.''

M'ha semblat molt interessant aquesta resposta, per això la volia compartir amb vosaltres. Té molta raó en el fet que l'escola és un lloc on passen molt temps els nens i a les aules els alumnes s'han de poder moure, poder fer classes més dinàmiques. S'han de crear ambients determinats per a alguna que pugin facilitar l'aprenentatge del nen, ja que és cert que als canvis de classe només canvia la persona, o en alguns llocs ni això i per al nen és molt difícil passar en cinc minuts d'una matèria com per exemple matemàtiques a socials, o de castellà a anglès.  

Per acabar a la dreta os deixo una fotografia de l'Italià signant els llibres al final de la conferència.

Fins aviat!!!

Les TAC a l'escola!

El divendres a GiTiC vam aprendre a utilitzar la pissarra digital interactiva. 

La pissarra digital interactiva és un ordinador connectat a un projector al qual s'accedeix des de la mateixa pantalla, és sensible al tacte, no cal utilitzar el ratolí. Per utilitzar-la s'ha de calibrar ja que al ser tàctil s'ha pogut moure el projector, i sinó detectaria bé el dit. Va estar una classe molt divertida, en Miquel Àngel Prats, el nostre profesor de GiTiC ens va ensenyat com funcionava. Van sortit alguns voluntaris per veure com seria la pràctica d'aquesta, i com la podríem utilitzar en las classes amb els nens.

Aquesta pissarra és molt interessant i crec que si es sap utilitzar pot ser un molt bon a suport a qualsevol classe de primària.

En conclusió, he apres que treballar amb les TAC a l'escola pot ser molt enriquidor i divertit pels nens!!

Fins aviat! 

Benvinguts!

Benvinguts al meu bloc! 

Aquesta és la primera entrada, i encara no se ben bé com va això...

Sóc alumne de educació primària a Blanquerna.

Avui hem començat el nostre treball individual de l'assignatura GiTiC.

Consisteix en fer un dossier personal d'aprenentatge, és a dir, en crear aquest bloc personal on escriuré tots els coneixements i reflexions que provinguin del que anem fent durant aquesta assignatura i seminari.

Al nostre bloc podem escriure reflexions, pensaments, experiències, vivències, lectures, debats... També podem penjar fotos i enllaços.

Haurem de fer dues o tres aportacions a la setmana així que aquesta serà la primera però no la última!

Fins aviat!